AVANTATGES DE LA REMUNICIPALITZACIÓ      

  L’altra cara de la moneda sobre el post que vam treballar sobre els riscos de la remunicipalització, ja vam explicar el perquè no trobavem encertat utilitzar el concepte de remunicipalització, ja que implica que algún dia aquell servei va deixar de ser públic… i això no és així.

Aquest moviment sobre internalitzar la gestió (creiem que aquest seria el terme més encertat) és molt vigent, com ja vam explicar, i defensada per molts des de la greu situació de crisi viscuda en l’economia en general i per les institucions públiques en particular sumada als greus casos de corrupció.

El mite que els gestors privats gestionen millor que els públics perquè són més eficients és fals, depèn… però sobretot perquè eficiència també vol dir control de l’ús del diner públic i no sempre és així amb un gestor no públic. Per això el primer que hem de saber és que la gestió pública té diversitat de recursos, no només tenim la formula de la gestió directe per part de l’ens públic. A continuació citem 3 formes jurídiques públiques

  • Organisme autònom local, que és un ens públic amb personalitat jurídica pròpia i autonomia de gestió.
  • Entitat pública empresarial local que és un organismes públic amb personalitat jurídica pròpia diferenciada, patrimoni, tresoreria propi i autonomia de gestió, que es regeix pel dret administratiu en la presa de decisions i pel dret mercantil en l’activitat empresarial.
  • Societat mercantil 100% pública que es regiria per la llei de les societats de capital.

En definitiva, molts dels obstacles que sovint té l’administració pública i creiem salvar únicament si donem la gestió a un ens privat, l’administració té mecanismes per salvar-los també conservant-ne la titularitat pública. Un dels principals motius pels que s’opta per la gestió indirecta és perquè les empreses privades poden fer front a inversions però aquestes tenen un cost que pot arribar a duplicar-se, si se li afegeix a la inversió, el preu del diner, el benefici industrial i els costos de gestió. No és la fórmula més econòmica de finançar-se. Gestionar de manera directa, sobretot quan s’inicien nous projectes, ens permet controlar el servei perquè en tenim el coneixement, això fa que puguem també generar mecanismes de control adequats si més endavant ens decidim per una gestió indirecta, optar per aquesta opció d’entrada deixa a l’ens públic en una situació de molta indefensió. I d’un empobriment tècnic, de coneixement sobre com s’està donant un determinat servei, però també de capacitat de reacció davant de noves necessitats socials. Si tot el saber i el coneixement està fora, l’outsorcing utilitzat des de fa molt de temps per les empreses, s’utilitza per externalitzar feines de poc valor afegit, mai s’externalitza el departament de Innovació i Desenvolupament, i és una mica el que està passant a l’administració pública.

Sovint ens trobem amb serveis públics que s’han convertit en autèntics monopolis acabant oferint un servei de baixa qualitat amb un alt preu. Si s’exerceixen adequadament les funcions de supervisió i control de l’execució dels contractes públics, això genera un sobrecost, ja que s’ha de tenir personal per a tal efecte i contractar auditories externes. La majoria de serveis públics gestionats directament no estan subjectes a l’impost de l’IVA. Els beneficis que es generen amb serveis que són rentables es poden redistribuir amb altres serveis que són deficitaris de per se de manera íntegra.

En els casos que el gestor té delegades les funcions de cobrament de taxes públiques, controla despeses i ingressos, l’ens públic se li farà molt difícil exercir un autèntic control del servei. Amb tot això volem dir que la gestió indirecta acaba sent més cara per l’herari públic i que la gestió directa.

Amb tot això volem també dir que els tècnics municipals tenen una xacra, que és real en alguns casos, que han preferit desentendre’s de la gestió per no tenir els problemes que suposa el dia a dia amb el ciutadà, però que en la majoria no ho és. La majoria de personal municipal és bo fent la seva feina, tot i que no sempre troba un entorn polític propici, ja que si les directrius són canviants costa tenir una línia tècnica també. Que sovint es troben fent feina sense criteris clars i amb poca cobertura dels seus responsables quan hi ha incidències i això fa que pequin de prudents amb alguns aspectes. Que sovint la indecisió en la presa de decisions és perquè no es clara la línia de comandament i no tothom està disposat a assumir responsabilitats que creu que no li pertoquen si qui està al capdavant no ha donat un missatge clar de recolzament vers el seu equip. Amb tot volem donar un missatge positiu respecte la feina que fan milers de tècnics municipals en el seu dia a dia i del seu alt nivell de compromís vers els serveis que gestionen.