CLAUSULES SOCIALS

Durant una mentoria a una empresa que intentava canviar la manera com s’estaven oferint els serveis a la gent gran fins aquell moment, va sorgir el tema de com de difícil és fer canviar els paradigmes encara que sigui una evidència que aquest canvi és a millor.

Sovint ens trobem amb grans dificultats sobretot amb l’administració pública, que està tant regulada per lleis i procediments que dificulten molt la seva flexibilitat i adaptació al canvi.  Per exemple quan es tracta de buscar mesures que maximitzin la qualitat de vida de les persones i minimitzin els costos públics sobre el model actual. Sovint aquestes mesures no es poden portar a terme perquè els pressupostos estan establerts en partides que són difícils de modificar, hi ha diners per fer tal actuació però no per allò nou que creiem que seria molt més eficient i beneficiós per les persones. Igualment ens hi hem trobat quan parlem de gestors de serveis a les persones. Hi ha regidors i alcaldesses que s’han lamentat després d’un concurs públic en el que per gestionar una escola bressol havia guanyat una empresa de serveis de Madrid, i li havia guanyat davant d’una cooperativa de mestres local. Sovint alguns gestors públics pensen que no hi poden fer res, que els plecs son inamovibles i que no poden incloure clàusules perquè el servei es gestioni d’una altra manera. I això no és cert, es poden fer moltes coses per dotar de singularitat el servei i per traduir voluntats polítiques en clàusules contractuals. Per això considerem tant important que es coneguin totes les eines perquè la gestió dels serveis públics, especialment els educatius, socials i culturals estiguin en mans d’aquells qui poden prestar un millor servei.

Una de les eines fonamentals és elaborar un plec de clàusules que garanteixi que la selecció de l’empresa o entitat que gestionarà el servei es fa sota els criteris que marca l’ajuntament i no uns altres, o simplement deixant-ho a l’atzar.

La finalitat social de la contractació pública i la seva orientació a l’interès públic ha estat definida per la Comissió Europea com “ les operacions de contractació que tenen en compte un o més dels següents aspectes socials: oportunitats d’ocupació, treball digne, compliment dels drets socials i laborals, inclusió social, igualtat d’oportunitats, disseny d’accessibilitat per a tots, criteris de sostenibilitat inclòs el comerç ètic i el compliment voluntari més ampli de la responsabilitat social de les empreses.”

Les clàusules socials es poden incloure en les diferents fases del contracte, tant en la fase que regula la definició de l’objecte del contracte, com en la que defineixen els criteris de licitació com en els d’execució.

La diferència entre la fase de licitació i la d’execució podria definir-se com aquelles en les  que les condicions de licitació tenen a veure amb el licitador. O sigui amb qui és i com s’organitza i es gestiona l’empresa o entitat licitant del contracte. En canvi els criteris d’execució son aquells que determinen com volem que es dugui a terme la gestió del contracte independentment de qui en sigui el gestor, aquests principis no haurien de variar.

Està clar que una major consonància entre licitador i contracte garantiran una major qualitat ja que les condicions que s’obliguen al contracte son ja implícites en el licitant.

Caldria reservar una part dels contractes que realitzen les administracions públiques, a centres socials de treball, empreses d’inserció laboral o entitats de l’economia social sense ànim de lucre que tinguin per objecte social la reinserció de persones amb exclusió socials. Això permet garantir la ocupació de persones amb risc d’exclusió social que no obtindrien un lloc de treball per a les vies ordinàries de contractació.

En la definició de l’objecte del contracte, cal definir el valor social i mediambiental dels productes o serveis que es contractin i definir-ne les seves característiques concretes. A l’hora de definir per exemple el subministrament de material d’oficina, podem també fixar elements secundaris associats al producte principal de compra que surt a licitació .Per exemple que l’empresa licitadora hagi de demostrar que no hi ha una bretxa salarial entre homes i dones. O bé que els subministradors son empreses locals, que tenen un % de compra de productes de comerç just etc…

Cal tenir en compte que els criteris que proposem no siguin excessivament restrictius, i que en realitat acabin discriminant certes organitzacions que pel seu volum , en general petites, no podran accedir a licitar.

Tenint en compte que la oferta econòmicament més avantatjosa no vol dir la del preu més baix sinó la que la relació cost-eficàcia sigui més avantatjós es poden proposar les següents formules. Que el cost de personal no entri en el còmput comparatiu per tal d’evitar que el licitador rebaixi el preu de licitació, a través de la rebaixa salarial dels treballadors/es. Es poden ponderar econòmicament totes les clàusules socials per tal que aquestes formin part del preu i no siguin un valor afegit que a la hora de la veritat no suposa un factor determinant en l’adjudicació del licitador.

Una mesura que beneficia la contractació d’empreses locals i per tant normalment més petites, és la divisió en lots dels grans contractes, sempre que sigui possible es realitzarà aquesta divisió facilitant així la proximitat entre el gestor i el servei . Així com la proximitat de la presa de decisions per part de l’òrgan directiu de l’empresa gestora al territori d’execució

Tipologia de clàusules de contractació pública socialment responsable

  • Clàusules d’estabilitat laboral i de qualitat en l’ocupació: millorar la qualitat de l’ocupació que es genera mitjançant els contractes públics, fomentant aspectes com l’estabilitat laboral, salaris dignes, seguretat i salut laboral i conciliació de la vida personal, laboral i familiar, entre d’altres
  • Clàusules per a la igualtat de gènere: es pretén eliminar les desigualtats que encara existeixen entre l’home i la dona en el mercat laboral; erradicar possibles discriminacions o desigualtats per raó de sexe; impulsar una més àmplia i millor ocupació laboral de les dones, especialment aquelles que tenen dificultats d’inserció laboral; facilitar la conciliació entre la vida familiar, domèstica i professional entre dones i homes, i promoure la responsabilitat empresarial en matèria d’igualtat.
  • Clàusules per a la inserció laboral :fomentar l’ocupació de les persones més desfavorides al mercat laboral, com són les persones amb discapacitat, les persones joves, les persones aturades de llarga durada, etc
  • Clàusules per a una compra pública ética són aquelles que contribueixen a la responsabilitat global amb un desenvolupament humà i sostenible basat en l’equitat, la justícia i el respecte pels drets humans a partir de la inclusió de criteris ètics, socials, ambientals i de sostenibilitat en els processos de contractació, amb voluntat de prioritzar, en les compres públiques, els proveïdors i productes que apostin per criteris exigents en aquest sentit, com ara la promoció del comerç just.
  • Clàusules per a la transparència fiscal: l’exigència d’una declaració responsable o bé la inclusió d’una clàusula ètica per tal que els licitadors, adjudicataris i subcontractistes, o les empreses filials o vinculades d’aquests, es comprometin a complir rigorosament la legislació tributària i, específicament, a no fer operacions financeres contràries a la normativa tributària, en països que no tinguin normes sobre control de capitals i siguin considerats paradisos fiscals per la Unió Europea
  • Clàusules per al foment de la petita i mitjana empresa (PIME) mesures per facilitar l’accés de les petites i mitjanes empreses a la contractació pública, té la voluntat d’incidir en l’increment de la transparència, la participació i l’eficiència general de la contractació pública, potenciant actuacions amb aquesta finalitat,
  • Clàusules ambientals generals :polítiques públiques de protecció del medi ambient. Com per exemple, evitar la producció de residus comprant productes amb una vida útil més llarga; reduir el consum de recursos; tenir en compte el consum energètic dels productes; productes de fàcil reciclatge; productes que excloguin substàncies perilloses per al medi o la salut humana;etc…
  • Clàusules alimentàries ; aliments de producció agrària ecològica o producció integrada, o exigir la utilització d’un percentatge mínim de productes frescos i de temporada en els contractes de serveis de restauració pública col·lectiva de centres d’ensenyament, centres hospitalaris i residències de gent gran, i altres subministraments de menjar vinculats a un servei públic.
  • Clàusules lingüístiques assegur el compliment de criteris lingüístics per emparar, fomentar i normalitzar l’ús de la llengua catalana
  • Clàusula ètica de conformitat amb l’article 3.5 de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, els contractes del sector públic han d’incloure les obligacions dels adjudicataris de facilitar la informació establertes per aquesta Llei, sens perjudici del compliment de les obligacions de transparència.
  • Clàusula de confidencialitat
  • Clàusules d’accessibilitat: tipologia de clàusules garanteixen el conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dispositius, els mecanismes i els elements anàlegs, perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat, i de la manera més autònoma i natural possible.

Exemples de criteris socials ;

  • Inclusió de la perspectiva de gènera amb accions concretes que promoguin la igualtat
  • Contractació de dones en càrrecs de responsabilitat del servei contractat o de la pròpia empresa licitadora
  • Propostes concretes de conciliació laboral, familiar i personal
  • Creació de treball per a col·lectius desafavorits, en risc d’exclusió
  • Estabilitat laboral de la plantilla de l’empresa
  • Percentatge de treballadors amb contracte indefinit
  • Pla de formació específic de l’objecte de la licitació
  • Millores sobre les condicions laborals i salarials que marqui l’Estatut dels treballadors
  • Manteniment de les condicions laborals i salarials actuals en les noves contractacions
  • Subcontractació de serveis associats a l’objecte principal per part d’empreses d’inserció socials, o centres especials d’ocupació .
  • Mesures mediambientals que millorin els establerts per llei, sobre emissions, ús de productes ecològics i de proximitat.
  • Gestió de residus, minimització de consums, especialment recursos naturals.
  • Projectes que garanteixin la participació de les persones beneficiàries del servei

Per tal de valorar totes les millores presentades és molt important que no només es garanteixin en el moment de la licitació sinó que després es vagin supervisant i garantint al llarg del contracte. Sovint ens torbem amb empreses que no estan complint amb aspectes que van proposar i que les van fer guanyar la licitació. Per això tant important és garantir que el plec recull totes les clàusules socials que vulguem , com que després aquestes s’executin de manera real en els serveis públics.

Cal ser valents a l’hora d’aplicar les mesures en cas d’incompliment de contracte, tant si és una sanció com si és la resolució del contracte. No es pot permetre que una entitat no compleixi els requisits als quals s’ha compromès i més si això ha provocat la pèrdua de la gestió d’altres empreses que si que haguessin aplicat aquestes clàusules socials.

Cal prendre’s molt seriosament l’elaboració dels plecs de clàusules, no podem simplement copiar plecs entre municipis o reproduir durant els anys el primer plec que algú va redactar a l’inici del contracte d’un servei. És important analitzar el plec existent, afegir-hi totes aquelles clàusules que no estiguin recollides, però sobretot, basar-nos en la realitat. Com està funcionant actualment el serveis? Hi ha algun aspecte que vulguem canviar o millorar? Ara és el moment per fer-ho, quan elaborem els nous plecs, de tal manera que sigui qui en sigui el gestor garantim la qualitat del servei públic i la seva empremta social.

Podeu consultar aquest document on es troba desenvolupat de manera íntegra i més extensa el tema del nostre post.http://www.laconfederacio.org/wp-content/uploads/2015/10/2017-06-20_Acord_Govern_Codi_contractacio_publica_responsable.pdf