Sovint quan parlem de gestió de serveis públics tenim la mirada centrada en el model de gestió, en els professionals que hi desenvolupen la seva activitat i els usuaris o les persones que reben el servei són això mers receptors.
Ja fa temps que aquesta mirada està canviant, que posar al centre a la persona, s’ha convertit en la clau per apostar per la qualitat del serveis que s’ofereixen. Deixar d’estar centrats exclusivament en el debat sobre el model de gestió , si la gestió directe és millor que la indirecte i aquesta amb quines garanties s’ha de fer. Aquest debat té els usuaris com a mers espectadors, és algú que pensa per ells, i decideix quin model de gestió serà el més beneficiós per a ells, pensa per ells, decideix per ells.
Nosaltres apostem per un model on posar la persona al centre vulgui dir també que la persona usuària participa de manera activa, que n’és corresponsable amb drets i deures. Que la persona pot decidir.
El seu màxim exponent seria apostar per models de gestió ciutadana , cogestió o gestió participativa, models basats en l’associació organitzada de la ciutadania per gestionar i a la vegada utilitzar un servei públic. Aquesta s’hauria de fer amb les suficients garanties i mecanismes de control per part de l’ens públic, perquè no es converteixin en guetos al servei d’uns quants. Però com a model ens sembla una proposta vàlida que porta a les seves últimes conseqüències aquest plantejament. Tot i així creiem que es un model no aplicable a la totalitat de serveis públics per tant que cal dissenyar mesures en les que sigui qui sigui qui exerceixi la gestió, tant si és una gestió directe com indirecte, la persona usuària tingui dret a decidir.
Decidir sobre que s’hi fa en aquell servei, per tant que puguin decidir sobre la programació d’activitats. Que la professional responsable de programar ho faci tenint en compte que en algun moment els usuaris hauran de conèixer la seva proposta, i poder valorar i aportar noves idees. Poder organitzar reunions participades per professionals i usuaris on es dugui a terme la planificació. Que puguin valorar el resultat de l ‘activitat planificada, que puguin conèixer quin ha estat el resultat de les enquestes de satisfacció, per poder decidir si és convenient o no realitzar algun canvi.
També els recursos que suposa organitzar cada activitat, per tant que els pressupostos estiguin a l’abast de les persones usuaris, evidentment amb una explicació que els faci comprensible les dades.
El paper que han de tenir els usuaris no ha de ser clientelar, volem dir que el model que proposem és un model basat en la coresponsabilitat i per tant que les persones han de tenir accés a la informació, hem de poder garantir que la comprenen i hem de poder dissenyar vies organitzades de participació. A mida que la cultura de la cogestió es vagi fent més madura, es podran ampliar aquests canals de participació i cogestió . Es convenint a l’inici proposar dues o tres coses per tal que tots, professionals i usuaris assagin i vagin generant noves vies des de l’expertesa. També és molt important dotar-se d’una normativa de funcionament, per no posar en risc els serveis, que el grup mateix pugui autoregular aquestes normes. Sinó podria passar que l’arribada d’un nou membre amb moltes idees fa trontollar els projectes ja que vol canviar-ho tot, cal garantir que tothom hi pot dir la seva però sempre amb la mirada posada en la col·lectivitat i no en satisfer necessitats individuals.
Cal garantir per part dels professionals que la organització del servei, els horaris d’obertura, el calendari d’activitats, els mecanismes d’ús dels espais, l’accés al material, la decisió de compra de materials… i un llarg etcètera d’elements estan pensats per a la qualitat del servei a prestar en funció de les persones a les que atenem i no en benefici propi dels professionals. Són elements que individualment no tenen una importància cabdal però que en el seu conjunt esdevenen elements decisoris sobre el funcionament dels serveis.
Cal també incorporar als usuaris en el disseny del servei a prestar, l’administració pública pensa en les necessitats a cobrir, estableix l’ordre de prioritats i destina els recursos públics amb unes finalitats que no han estat consensuades ni compartides amb la ciutadania, per això els processos participatius , els processos consultius, han d’esdevenir eines de funcionament habitual i no quelcom extraordinari. El seu ús habitual, fomentarà la consciència col·lectiva i de coresponsabilitat que els serveis públics son cosa de tots, no només de l’administració o dels professionals que hi treballen, són de tota la comunitat.
