La transversalitat generalment s’aplica a certs temes que tracten interessos comuns i que totes les regidories es proposen tenir en compte. Per exemple la igualtat de gènere. Quan un ajuntament pren un propòsit de fomentar un aspecte o de posar al centre un tema que considera molt rellevant, demana a totes les regidories que ho tinguin en compte i ho incorporin a la seva cartera de temes.
Però això sovint no es tradueix en transversalitat necessàriament, es tradueix com a màxim en que tothom treballa un tema a la vegada, cosa que dista molt de sumar esforços per un objectiu comú que es treballa des de diferents vessants. O sigui, seria allò que tant hem sentit que 1 + 1 faci 3 i no dos, aquell valor afegit que suposa el treballar plegats, que ens deixem influenciar per persones que pensen sobre un tema des d’àmbits que ens resulten aliens o desconeguts, ens aporta valor, ens amplia la òptica i ens permet multiplicar les possibilitats que tindríem si en realitat posem una al costat de l’altra les accions que cadascú realitza per separat.
En aquest post volem enfocar-ho des de la òptica municipal, ja que per la nostra experiència creiem que aquesta és un assignatura pendent en molts consistoris que tenen un sistema organitzatiu i de treball massa compartimentat. Però moltes de les coses que apuntarem serveixen també per altres organitzacions, empreses o escoles.
D’entrada els temes que es decideixen políticament que cal posar a l’agenda política entenem que surten del programa electoral que s’ha realitzat amb anterioritat a presentar-se a les eleccions. Aquest programa caldria convertir-lo en un full de ruta a través d’alguna eina de gestió i planificació estratègica. Convertir les grans línies polítiques en accions concretes i temporalitzades ajudarà a tothom, a polítics i tècnics a tenir criteris de presa de decisió. Les accions que cal dur a terme per assolir un objectiu llavors es poden dividir entre regidories, departaments i posar a diferents persones al capdavant per assegurar que es compleixen i li donen l’impuls necessari.
Però a les reunions de junta de govern o durant els Plens municipals cal que tornem a avaluar les accions des d’una òptica global i no parcial. Per tant, la decisió de quines accions cal fer sobre un tema no es prenen des de cada departament per separat amb una visió parcial sobre l’assumpte en qüestió, sinó que es prenen des d’una visió estratègica per part de tot l’equip de govern o inclús de govern i oposició si és un tema molt transcendent.
Plantegem un exemple:
- Volem millorar la qualitat de vida al nostre poble en l’espai i en les persones
- Emprendre accions de neteja al municipi
- Posar mes papereres
- Revisar el servei de neteja
- Fer accions de sensibilització sobre ser nets a les escoles
- Organitzar la setmana de “rentem la cara al poble” entre escoles, esplais i casals d’avis
- Ampliar i millorar els espais verds del poble
- Organitzar un Ple obert als infants i a la gent gran per conèixer les seves propostes sobre els parcs i jardins del municipi
- Organitzar un concurs d’idees
- Portar a terme almenys dues accions a l’any de les que hagin sortit més proposades i siguin viables
- Organitzar una plantada d’arbres en un espai del poble i que cada família apadrini un arbre
- Emprendre accions de neteja al municipi
Sobre aquest gran objectiu podríem seguir plantejant objectius més específics i un seguit d’accions.
Com veieu cada acció podria dependre de diverses regidories, educació, medi ambient, urbanisme…. però totes les accions estarien coordinades i dirigides cap a una finalitat comuna i tindrien una visió global i de poble. D’aquesta manera aconseguim que els recursos humans i econòmics que s’avoquen a realitzar aquestes accions obtinguin molta més rellevància.
Un cop realitzat això haurem de realitzar també un pla per a cada regidoria, entenent que les regidories atenen aspectes de manera habitual que són els temes propis que han de continuar funcionant i que no es poden aturar perquè estiguem plantejant treballar temes transversals. És aquí on proposem un segon pas, el regidor quan coneix el pla de gestió global de l’ajuntament hauria de realitzar el seu propi alineat amb aquest. De tal manera que ambdós plans tinguin una coherència interna però també global, és el que anomenem gestió matricial o estratègia matricial.
La part pròpia de la regidoria resultarà molt més fàcil si hem pogut procedimentar tot el contingut propi. Ens permetrà saber què podrem realitzar amb els recursos disponibles i no fer promeses a l’aire i que després ens adonem que no podrem fer-les perquè no tenim els recursos suficients per a dur-les a terme.
Creiem que aplicar eines que permetin el pensament estratègic, la planificació a mig termini i l’avaluació faria augmentar l’eficiència dels ajuntaments i per tant el benefici redundaria en tots nosaltres.