Els plecs de clàusules tècnics i administratius son els documents que recullen tots els requisits que un ens públic determina, que vol que compleixi el licitador per a la gestió d’un determinat servei. Després de 20 anys de llegir plecs de clàusules per a la gestió d’escoles bressol, centres de dia de gent gran, ludoteques etc… podem dir que hem vist gairebé de tot. Amb això volem dir que hem vist plecs de clàusules molt ben treballats, que recollien clàusules que s’ajustaven a la tipologia de servei que regulava, i d’altres tot el contrari.
Hi ha males praxis en la redacció dels plecs de clàusules, com el “copia i enganxa” d’un plec a un altre que s’han deixat entre ajuntaments, hi ha casos que inclús hi ha el nom d’un altre ajuntament , on clarament s’hi veu que només han canviat el format. Exemples com concursos d’una escola bressol on el nombre d’aules que diu el plec no és el que té en realitat, l’escola bressol que es licita. En cas que hi hagi personal que està treballant en l’actualitat informar clarament dels drets de les persones a ser subrogades amb garanties i no deixar-se ningú a la llista. 
Quan parlem de regular servies d’atenció i cura a les persones, caldria ser més escrupolós que en cap altra cas i la realitat sovint no és aquesta.
Aquest fet comporta que les licitacions d’aquests serveis quedin poc o mal regulades i que els gestors o bé tinguin camp obert per gestionar seguint els propis paràmetres empresarials i no pas els que hagi dictaminat l’ens públic. O bé que pugui realitzar males praxis i l’ajuntament no tingui les eines ni per controlar-ho, ni per evitar-ho.
La bona gestió d’un servei públic de gestió indirecte i la seva qualitat, comença amb la definició del propi servei i en la seva translació en clàusules concretes que regulin el contracte amb el concessionari.
Per tant a més de complir amb els requisits legals que marca la llei de contractes amb l’administració pública, aquests han d’ajustar-se també a la tipologia de servei que es pretén delegar-ne la gestió. Us adjuntem una guia on queden tots els elements que han de contenir els plecs de clàusules.
El primer element que cal contemplar, la persona que està redactant el plec, coneix el servei que està descrivint? Difícilment es podran establir clàusules de control de gestió sobre els punts claus i crítics d’un serveis si es desconeixen quins son aquests. Inclús si no s’ha anat ni a visitar.
És relativament senzill, complir amb molts dels plecs que hem llegit, ja que aquests requereixen el compliment d’aspectes molt bàsics i generals. Segurament la dificultat perquè els aspectes siguin objectivables dificulta trobar marcadors més concrets. Però seria un dels aspectes més importants a l’hora de millorar els plecs actuals.
Per altra banda hi hagut una evolució en els plecs, molts dels serveis que fa quinze anys no existien i que es van començar a licitar es van trobar amb l’esforç dels primers redactors, quan ja s’han realitzat centenars de versions sobre plecs dels mateixos serveis, i hi ha hagut organismes com la Diputació de Barcelona , que assessora als ajuntaments en la redacció dels plecs, la qualitat dels mateixos ha millorat molt.
Tot i que en alguns casos, hem vist que la millora no s’ha donat precisament per al control dels elements que configuren l’essència del propi serveis, per exemple en gent gran el model d’atenció i cura a les persones, en escola bressol , el projecte educatiu . Sino que han incrementat molt la quantitat de requisits que cal complir, en molts aspectes que tenen a veure amb manteniments, jardineria, reciclatge, neteja, cuina etc… elements importants per descomptat. Però el que no seria adequat és regular en excés alguns aspectes, tenint més de 100 clàusules que regulin la infraestructura i en canvi només 5 per regular l’objecte del contracte per exemple l’educació. A més les clàusules que regulen els aspectes tècnics acostumen a vincular-se amb presentacions de documents, i ja se sap que “el paper ho aguanta tot”. Qui regula que allò que està escrit és el que està passant en realitat? I en el cas d’ajuntaments que no compten amb personal propi tècnic que tenen els coneixements per poder fer aquest tipus de revisió i control?
Amb l’increment de clàusules que tenen a veure amb les infraestructures es produeix l’efecte que poden accedir a licitar grans empreses de serveis i en canvi potser una cooperativa de mestres veurà molt limitades les seves possibilitats de guanyar. No diem que no s’hagi de complir amb la llei, però potser que hi hagi 10 clàusules que regulin com ha de ser el jardí, quin tipus de plantes hi ha d’haver i com ha de ser el reg i el manteniment, no és essencial en una escola bressol. Sobretot si dels altres àmbits no contempla aspectes bàsics sobre l’educació dels infants i el paper de les famílies al centre. Si ho contempla tot res a dir, però en general no està sent aquesta la nostra experiència.
De la descripció del plec de clàusules no se’n regula només qui seran el gestors durant els propers anys, d’aquell serveis públic que atén a les persones d’un municipi, sinó també com l’ens públic podrà supervisar i controlar-ne la seva gestió. I aquesta és una mancança de com ha estat pensada la llei de contractes amb l’administració pública, molt garantista en quan el procés concursal però mo
lt poc, per no dir gens, en quan a la seva execució posterior, cosa que no té gaire sentit.
En realitat és premiar al qui surt millor a la foto, qui sap redactar millor els projectes, qui promet les millores més bones. Però després qui controla que tot el que s’ha dit que es portaria a terme es faci en realitat?
La nostra experiència és que sovint no és així, massa sovint, i per tant s’acaben gestionant els serveis sovint en precari, sense un bon control de la qualitat. Arribant a casos de greus incompliments, com proposar com a millora la contractació de més personal del mínim requerit en el plec, que aquest fet hagi donat els punts necessaris a aquella empresa per guanyar la licitació i que tres anys després aquest increment continuï sense fer-se efectiu.
És greu l’incompliment de l’empresa, però ens sembla encara més greu que l’ajuntament que en aquest cas té els mecanismes per resoldre el contracte per incompliment, no ho faci, ni tant sols n’estigui assabentat perquè el control sobre l’execució ajustada a les clàusules dels plecs sigui nul·la. I això també passa massa sovint, la preocupació sobre un servei que es gestiona de manera indirecte s’acaba quan es signa el nou contracte i el tornem a tenir quan cal signar una pròrroga, o renovar la concessió amb un nou concurs. L’espai temporal entremig, queda en l’oblit per part de molts gestors públics.
És clau entendre la importància del plec de clàusules com a element definidor i regulador d’un servei públic. Així com regulador també de les relacions entre el gestor i el propietari del servei, l’ens públic.
Per tant també cal destinar recursos a la correcta redacció del plec, no només des d’un punt de vista estr
ictament formal, sinó sobretot de conèixer el servei que es pretén licitar, parlar amb les professionals que hi treballen si es que ja està en funcionament. Buscar assessorament d’algú expert en la matèria del servei que es licita si es que no es té el coneixement dins del consistori. I fer un esforç per cercar clàusules concretes, que tot i ser objectives regulin l’essència del servei assegurant-ne la qualitat, independentment del gestor que guanyi el concurs públic.
Per sort hi ha també cada vegada més exemples de bons plecs de clàusules, que incorporen clàusules socials, tema que abordarem en un altre post. Plecs que els elaboren persones que coneixen amb detall el servei i que posteriorment en fan un control estricte, garantint així la bona qualitat del servei públic.
