Alguns comportaments habituals als equips i que caldria posar-hi la mirada, són ètics? Estem sent íntegres quan fem aquestes coses?
Volem parlar avui d’un tema certament complicat i polèmic però que no hi volem deixar de dedicar-hi unes paraules, ja que creiem que és fonamental. És un d’aquests pilars sobre el que s’hauria de sustentar qualsevol praxis professional, però si parlem de professionals que treballem amb persones encara més. I no ho volem fer des d’un punt de vista teòric sinó explorant alguns comportaments i actituds que son els que podríem dir poc ètics o íntegres. Els comportaments que son de blanc o negre ja els tenim tots clars, ara els que son subjectius, els que depenen d’on tenim posat el nostre llindar en això que anomenen ètica professional, aquests mereixen d’un temps de reflexió.
Mostrar-se ambivalent quan un company té una actuació poc professional o s’equivoca de manera greu i mirem a un altre cantó… ho sabem, costa enfrontar-se a un company, costa gestionar el conflicte però ho hauriem de fer.
- Quan no reconeixem la nostra responsabilitat quan hi ha hagut una errada i sempre senyalem als altres, a les circumstàncies, a la vida…
- Quan no som prou valents per afrontar-nos a les nostres pròpies limitacions i ens esforcem per canviar allò que no fem bé.
- Quan ens enfadem i alcem la veu o tenim una actitud física que desprèn agressivitat, vers companys o infants o gent gran o les seves famílies.
- Quan no som coherents entre el que fem i el que diem, perquè ens sabem molt bé la teoria però quan ens toca aplicar-la ens la saltem amb nosaltres mateixes.
- Quan tenim prejudicis vers els altres, positius o negatius, i els tractem segons aquest, quan no ens atrevim a posar-los sobre la taula perquè almenys en siguem conscients i minimitzem els seus efectes.
- Quan no complim amb la feina i els acords presos en reunions i distorsionem el treball en equip i fem que els companys s’hagin de carregar de mes feina.
- Quan passa per davant el nostre benestar a les necessitats del servei, i proposem horaris i organitzacions dels serveis pensades en nosaltres i no en els qui atenem.
- Quan parlem als passadissos de les persones amb les que treballem i expliquem coses íntimes i en fem safareig.
- Quan un company necessita ajuda i mirem cap a una altra cantó perquè estem cansats o ens fa mandra…
- Quan critiquem a persones de l’equip a les seves espatlles però no anem a parlar directament amb la persona afectada per buscar solucions sinó que afegim llenya al foc.
Amb tot això el que volem assenyalar és que la ètica professional no és un decàleg de bones intencions, no té a veure amb no robar i venir sobri a la feina, que també, però això ja ho fem la gran majoria de nosaltres. La ÈTICA amb majúscules a la feina, és sobretot el nostre día a día, es el que fem amb les nostres accions o omissions i potser si ho veiéssim des d’aquesta perspectiva hi hauria moltes coses que faríem diferent. Sobretot perquè el resultat final d’aquestes accions, són les persones amb les que treballem, per les qui ens hem compromès a ajudar a créixer d’una manera sana, a acompanyar-les amb els seus processos vitals, d’educació, cultura o lleure amb 
garanties de seguretat física i emocional. SI no som ètics, no podrem garantir l’objectiu prioritari de la nostra feina.
Com veieu no plantegem una dicotomia o ets ètic o no ho ets, plantegem la ètica com un camí que haurem d’anar fent, com una manera de ser a la feina, en la que et qüestiones el que fas i com ho fas tenint també aquesta variable que entra en joc quan decidim. Estic sent ètic?
Ser ètic costa, s’ha de ser molt valent primer amb un mateix i després amb els altres, i en la nostra cultura en realitat no està gaire ben vist això de ser ètic, et podran taxar d’inflexible o de massa pureta, no passa res per arribar tard a treballar… segurament ningú diria que això és no tenir comportament ètic, doncs a nosaltres ens sembla important que introduïu aquest element quan en parleu en els equips, perquè si t’està esperant un grup de persones amb les que has de treballar, és mostrar-los poc respecte pel seu temps i la seva persona arribar tard, segurament hauràs fet anar malament a algú altra que t’haurà hagut de suplir i haurà deixat de fer la seva feina. Per tant el compromís amb la qualitat i l’excel·lència per la nostra feina, no son els motius últims o no només… sinó que ho és la integritat i la Ètica professional que ens ha de moure a buscar-la.
